Els avenços continus en la investigació biològica i les aplicacions en medicina ens reconforten, si bé alhora poden crear problemes ètics en els postrems dies, potser hores, d’un malalt. Quan una vida s’extingeix, és factible esperar que la conducta del metge respongui no sols als seus coneixements i als mitjans científics de què disposa, sinó també a la voluntat del malalt o, en cas d’incapacitat, de l’acompanyant que hi vetlla. Hi ha el desig que el facultatiu i el seu equip, a part de centrarse en la medicació, també estableixin empatia vers la persona que pateix. Per fortuna, un manual explícit, o com a mínim implícit, estableix cada vegada amb més contundència unes normes d’actuació encaminades a salvaguardar el final d’una vida d’un patiment innecessari. És en aquesta esfera on treballen les cures pal∙liatives, destinades tant al malalt com als seus parents o altres cuidadors. L’objectiu és que els professionals sanitaris mitiguin el patiment tant des de la medicina com des de l’ajuda psicològica. Fer de l’última seqüència una etapa més suportable. Ja no compta l’antiga idea que ens trobem en una vall de llàgrimes i per tant ens toca plorar. Ara estem convençuts que en aquesta vall mereixem el màxim benestar. Fora d’això,tenim dret a estar informats del que ens passa, quines possibilitats tenim de continuar endavant, quines alternatives existeixen. I som lliures d’acceptar el que se’ns proposi o no. En aquest punt sorgeix la potestat de refusar teràpies agressives que sense conduir a la curació portin a una pervivència dolorosa. Així doncs, el concepte d’eutanàsia passiva es fa present en forma de no prolongar l’agonia en va. Es tracta de renunciar a teràpies i experiments penosos en un procés incurable. Malgrat que pot sorgir una objecció de consciència per part del metge, existeix el recurs d’esgrimir la voluntat del malalt. Un paternalisme mal interpretat no s’ha de superposar a l’autonomia personal, expressada enelmateixmomento ambanterioritat en un document reconegut oficialment en el qual es manifesti la voluntat de no rebre determinats tractaments. Tots aspirem a decidir sobre lanostra vida, una empresa pràcticament inabastable de tan impotents com som,i al capdavall el que passa, si més no, és que resulta més assequible decidir sobre la nostra mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada