La bioètica en medicina. E. SOLÉ, sociòloga i escriptora. Article de La Vanguardia del dia 31-3-16
Els avenços continus en la investigació
biològica i les aplicacions
en medicina ens reconforten, si
bé alhora poden crear problemes
ètics en els postrems dies, potser hores,
d’un malalt. Quan una vida s’extingeix, és
factible esperar que la conducta del metge
respongui no sols als seus coneixements i
als mitjans científics de què disposa, sinó
també a la voluntat del malalt o, en cas
d’incapacitat, de l’acompanyant que hi
vetlla. Hi ha el desig que el facultatiu i el
seu equip, a part de centrarse en la medicació,
també estableixin empatia vers la
persona que pateix. Per fortuna, un manual
explícit, o com a mínim implícit, estableix
cada vegada amb més contundència
unes normes d’actuació encaminades a
salvaguardar el final d’una vida d’un patiment
innecessari.
És en aquesta esfera on treballen les cures
pal∙liatives, destinades tant al malalt
com als seus parents o altres cuidadors.
L’objectiu és que els professionals sanitaris
mitiguin el patiment tant des de la
medicina com des de l’ajuda psicològica.
Fer de l’última seqüència una etapa més
suportable. Ja no compta l’antiga idea que
ens trobem en una vall de llàgrimes i per
tant ens toca plorar. Ara estem convençuts
que en aquesta vall mereixem el màxim
benestar.
Fora d’això,tenim dret a estar informats
del que ens passa, quines possibilitats tenim
de continuar endavant, quines alternatives
existeixen. I som lliures d’acceptar
el que se’ns proposi o no. En aquest punt
sorgeix la potestat de refusar teràpies
agressives que sense conduir a la curació
portin a una pervivència dolorosa. Així
doncs, el concepte d’eutanàsia passiva es
fa present en forma de no prolongar l’agonia
en va. Es tracta de renunciar a teràpies
i experiments penosos en un procés incurable.
Malgrat que pot sorgir una objecció
de consciència per part del metge, existeix
el recurs d’esgrimir la voluntat del malalt.
Un paternalisme mal interpretat no s’ha
de superposar a l’autonomia personal, expressada
enelmateixmomento ambanterioritat
en un document reconegut oficialment
en el qual es manifesti la voluntat de
no rebre determinats tractaments.
Tots aspirem a decidir sobre lanostra vida,
una empresa pràcticament inabastable
de tan impotents com som,i al capdavall el
que passa, si més no, és que resulta més assequible
decidir sobre la nostra mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada