L’enunciat d’aquest article és una realitat diària que de ben segur es repeteix a diari en molts consultoris de l’ICS o d’altres entitats que gestionen la “res publica”.
Mai he volgut escriure al respecte perquè és un tema espinós.
Però l’article publicat a la pagina 21 de la Revista de Servei d’informació col·legial del COMB em fa escriure al respecte.
L’article es titula Respecte entre metges i responsabilitat de la prescripció, i transcric alguna de les últimes línees del mateix:
Els metges en exercici privat o mutual han d’informar els seus pacients que la prescripció derivada dels seus actes no està coberta per la sanitat pública, i que el seu metge de família té la potestat de fer-se’n o no càrrec segons hi estigui d’acord.
Un element clau per a una correcta avaluació de la idoneïtat de la prescripció és disposar d’informació completa. Per tant, qualsevol metge que recomani un tractament a un pacient, tant si es tracta d’exercici públic com privat, ha de proporcionar-li informació suficient perquè el seu metge de família pugui avaluar la idoneïtat de la prescripció i, si ho creu convenient, assumir-ne la responsabilitat. D ’aquesta forma evitarem conflictes entre companys i perjudicis per als pacients.
A la meva practica diària procuro deixar constància escrita a la recepta del motiu de la medicació, i de forma més especial, en els següents freqüents canvis:
Quan és un canvi per efecte secundari indesitjat (la tosseta de l’Enalapril).
L’efecte terapèutic inferior al desitjat (certes marques de Omeprazol sembla que son partidàries de executar el 20% menys de biodisponibilitat que la llei 29/2006 de 29 de Juliol. BOE nº 178 del es hi concedeix). Es pot consultar al respecte:
http://www.riojasalud.es/ficheros/boletin_farmacoterapeutico/BFT01genericos.pdf
Quan recomano un nou antihipertensiu per la fallada dels inicials (Diürètic i/o IECA) escric clarament els motius, igual quan els edemes mal·leolars de certs antagonistes del calç molesten molt al malalt.
Quan recomano una estatina més tolerada o de més eficàcia sense augmentar dosi de l’anterior.
Per últim, procuro entregar la recepta amb un resum complert de la història del malalt que és freqüent que el conegui des de fa anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada