dimarts, 25 d’abril de 2017

Resum del Consell Assessor de Medicina Privada

El 20 d’abril de 2017 es va reunir, convocat per el President del COMB, Dr. Padros, el Consell Assessor de Medicina Privada.

20 professionals de diferents especialitats, inclosa la Medicina General, van exposar propostes en el seu àmbit i en el d'interès general.

El resum final de la reunió el va fer el President proposant: 

Repassar la mala praxis de les companyes.

Nova enquesta  d’avaluació de les EALL i publicació de la mateixa.

Organitzar una jornada sobre el “Present i futur de la Medicina Privada”: Formes d'organització, defensa de la professió, punts forts de la professió...


    A partir d’aquestes dades cal  crear el llevat per noves iniciatives. Tindrem l'oportunitat de conèixer i posar en marxa les formes d'associar-se d'altres companys, com per exemple les associacions de coneixement i intercanvi d'informació professional.

  Crec que la necessitat de crear una acció d'associació de l'especialitat, similar a la resta d'especialistes es cada cop mes necessària d'estudiar ja que la nostra activitat requereix un coneixement mes obert que no nomes l'acadèmic.

dilluns, 24 d’abril de 2017

L'Uber dels cuidadors

Noticia de La Vanguardia el 23-4-2017:

La plataforma en línia Joyners posa en contacte professionals sociosanitaris amb persones que requereixen atenció domiciliaria.

"Solicita asistencia por horas, paga por horas. Es así de simple.Consigue la mejor asistencia durante una hora o durante el tiempo que necesites - 24/7. No hay horas mínimas."Llámanos al 93 510 48 69

link d'un programa de TV·: https://youtu.be/BGk44qrbkpo

 La seva web es  https://www.joyners.es/

Segur que  pot ser util per els nostres pacients en moments de necessitat




dimarts, 15 de novembre de 2016

Per què no tenim una base de dades comú tots els metges de Barcelona?Resultat d'imatges de colonoscopia rperforacion 
A rel d'un cas: 
A un pacient de 70 anys li varen fer una colonoscòpia a un servei de Digestiu fa 5 anys. A l'informe van deixar escrit que la forma del colonsigma del pacient feia molt difícil la practica de la prova i desaconsellaven la practica de la mateixa. Aquest any el metge del CAP li va prescriure la prova, i encara que ell va comentar el contra de anys enrere, tant el metge com el especialista van dir que no passava res. El resultat va ser unes lesions sagnants conseqüència de la prova (no pren anticoagulants) i la necessitat de posar 3 peces de metall (com uns clips) per arreglar-ho.

Crec que el risc no hagués estat el mateix si els metges d'avui haguessin pogut consultar el resultat de fa uns anys





Crea gratuïtament la teva agenda "on line"

Una agenda "on line" ajuda a disminuir el numero de trucades per demanar hora de visita.

L'agenda "on line" permet al pacient demanar hora des de el seu PC, mòbil o tablet a qualsevol hora.

Ja tinc l'experiència de mesos d'ús i es molt satisfactòria.

Jo faig servir la que em facilita una simpàtica empresa islandesa que s'anomena simplybook. Te un escalat de preus segons les cites concertades mensuals. Es gratis fins 25 al mes i el següent esglaó es de 8 €/mes per un numero significativament mes alt de cites mensuals

Té un pràctic servei d'assistència

Si la vols veure l'aplicació en la meva web pots fer-ho a www.boadagil.com

La web de l'empresa proveidora de l'agenda es diu https://simplybook.me/

Pots fer servir directament el seu servei com a web teva, o afegir el link de la seva agenda en la teva web. Aquesta segona opció es la que et recomano perquè no saps si en el futur no te interessarà canviar de proveïdor d'agenda.


divendres, 10 de juny de 2016

Anna Boada i Aina Cid a les Olimpiades

Ja sé que surto de la linea del blog, pero no em puc estar de escriure sobre la gesta de la meva filla (que a mes estudia medicina a Girona) i la seva companya
http://federemo.org/anna-boada-y-aina-cid-estaran-en-los-jj-oo-de-rio2016/

Les pots seguir a l'instagram ainaanna_pair o pel twiter @annaboada92


divendres, 1 d’abril de 2016

La bioética en medicina

La bioètica en medicina. E. SOLÉ, sociòloga i escriptora. Article de La Vanguardia del dia 31-3-16
Resultat d'imatges de malalt fragil

Els avenços continus en la investigació biològica i les aplicacions en medicina ens reconforten, si bé alhora poden crear problemes ètics en els postrems dies, potser hores, d’un malalt. Quan una vida s’extingeix, és factible esperar que la conducta del metge respongui no sols als seus coneixements i als mitjans científics de què disposa, sinó també a la voluntat del malalt o, en cas d’incapacitat, de l’acompanyant que hi vetlla. Hi ha el desig que el facultatiu i el seu equip, a part de centrar­se en la medicació, també estableixin empatia vers la persona que pateix. Per fortuna, un manual explícit, o com a mínim implícit, estableix cada vegada amb més contundència unes normes d’actuació encaminades a salvaguardar el final d’una vida d’un patiment innecessari. És en aquesta esfera on treballen les cures pal∙liatives, destinades tant al malalt com als seus parents o altres cuidadors. L’objectiu és que els professionals sanitaris mitiguin el patiment tant des de la medicina com des de l’ajuda psicològica. Fer de l’última seqüència una etapa més suportable. Ja no compta l’antiga idea que ens trobem en una vall de llàgrimes i per tant ens toca plorar. Ara estem convençuts que en aquesta vall mereixem el màxim benestar. Fora d’això,tenim dret a estar informats del que ens passa, quines possibilitats tenim de continuar endavant, quines alternatives existeixen. I som lliures d’acceptar el que se’ns proposi o no. En aquest punt sorgeix la potestat de refusar teràpies agressives que sense conduir a la curació portin a una pervivència dolorosa. Així doncs, el concepte d’eutanàsia passiva es fa present en forma de no prolongar l’agonia en va. Es tracta de renunciar a teràpies i experiments penosos en un procés incurable. Malgrat que pot sorgir una objecció de consciència per part del metge, existeix el recurs d’esgrimir la voluntat del malalt. Un paternalisme mal interpretat no s’ha de superposar a l’autonomia personal, expressada enelmateixmomento ambanterioritat en un document reconegut oficialment en el qual es manifesti la voluntat de no rebre determinats tractaments. Tots aspirem a decidir sobre lanostra vida, una empresa pràcticament inabastable de tan impotents com som,i al capdavall el que passa, si més no, és que resulta més assequible decidir sobre la nostra mort.