El pacient és qui escull lliurement el metge en les entitats d’Assegurança Lliure. Per quina raó ha de cobrar menys el capçalera per un acte mèdic que podria haver estat realitzat per un especialista en virtut de la lliure elecció del pacient?
Molts pacients polimedicats per diferents patologies i que acudeixen a diferents especialistes (molts són ancians) acaben recurrent al capçalera perquè faci de "compulsa" de tots els tractaments i li eviti anar tan sovint als especialistes.
Un elevat percentatge de visites del Metge de capçalera són de l’àmbit de la psiquiatria (trastorn d’ànim, ansietat, etc.). Aquesta visita és un repte mèdic que es retribueix a l’especialista (Psiquiatra) amb un import significativament superior que a la resta de especialistes. Nosaltres cobrem menys que tots ells.
Entenem que la Gestió milloraria si es permetés la pràctica de proves i procediments bàsics (Electrocardiograma, Espirometria, embenats,...) a més de la "consulta" i "domicili".
En l’exercici de la Medicina General la gamma de problemes que tractem és extremadament àmplia (qualsevol àrea clínica). La freqüència de presentació de cada problema és menor que en consultes especialitzades, amb la major necessitat d’actualització i formació continuada. Els problemes se’ns presenten en estadis precoços, amb major dificultat diagnòstica.
La pràctica de la Medicina General és molt important ja que en les nostres consultes es solucionen la majoria dels problemes, ja que disminueix la necessitat d’interconsulta amb altres especialistes i es sol·liciten menys proves complementàries.
Tenir un Metge de capçalera i usar habitualment els seus serveis provoca major satisfacció de l’usuari perquè proporciona una atenció integral, independentment de sexe o patologia; longitudinal, al llarg de la vida, des de la infància a la vellesa; i familiar, a qualsevol membre de la família. El coneixement previ del pacient i del seu entorn constitueix un gran avantatge per a la comprensió i abordatge dels seus problemes futurs. És una atenció més propera, habitualment en el seu propi barri i si és necessari en el seu propi domicili. Permet solucionar els problemes en l’entorn vital del pacient.
En una visita tipus de Medicina General, el pacient acostuma a aprofitar per consultar diverses patologies de diferents especialitats.
En el tema dels domicilis, el preu inclou la visita i desplaçament. És lògic deslligar ambdós conceptes i discutir el preu d’ambdós per separat.
Si considerem que les despeses generals d’una consulta (immoble, infermera, gestoria, aigua, llum, calefacció, telèfon) són comuns en import sigui quin sigui l’exercici (medicina general o especialista), entenem que proporcionalment el generalista té que fer un major esforç econòmic en el manteniment del seu lloc de treball perquè el preu de visita es inferior que la de l’especialista.
La Junta de Compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona celebrada l’octubre de 1999 va ratificar la proposta d’un preu únic per visita realitzada pel facultatiu, sense diferència per raó de l’especialitat. 10 anys desprès, poques Entitats han fet l’esforç d’equiparar els honoraris.
